Search results
sóc. primera persona del singular ( jo) del present d'indicatiu de ésser / ser. Variants. soc (ortografia del 2016) L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat. só, forma arcaica.
Conjugació en català del verb «ser». Compartiu. Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca. cerca. O llisteu els verbs que comencen per: A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z. Indicatiu. Subjuntiu. Imperatiu.
SÓC / SOC. S'escriu amb accent, sóc, quan és la primera persona del present d'indicatiu del verb ser: › Jo sóc ebenista. I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de soca', un 'calçat de fusta' o un 'mercat dels països àrabs': › Este soc és de fusta de llimera. › S'han posat de moda els socs. › Va comprar la gil·laba en un
Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007. soc 1 n. m. Calçat de fusta, fet d'una sola peça, pensat per caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. soc 2 n. m. Tros de soca que s'ha separat del tronc. Tros d'un tronc que serveix de seient. soc 3 n. m.
17 de jul. de 2023 · Font Fitxes de l'Optimot. verb ser té formes velaritzades en la primera del present d'indicatiu ( soc ), en el present de subjuntiu (sigui) i en la variant sigut del participi, però no en el passat simple (fou) ni en l'imperfet de subjuntiu (fos). [...]
Aquí nos gustaría mostrarte una descripción, pero el sitio web que estás mirando no lo permite.
Aquí nos gustaría mostrarte una descripción, pero el sitio web que estás mirando no lo permite.
