Search results
Hi expressà l’enyor per Catalunya —significativament anomenada «pàtria»—, tot evocant-ne i elogiant-ne, amb tocs emotius i una clara influència romàntica, el paisatge, la història i la llengua.
La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.
La pàtria, la fe, la llengua, l'amor a la mare i als fills, resumeixen, en una llengua que barreja verbs en català antic i paraules col.loquials o fins i tot incorrectes i un gran munt d'imatges simbòliques, el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. als propis, als estranys, a la posteritat. La pàtria Trobes Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.
La Renaixença fue un movimiento cultural que buscaba renovar la lengua y la cultura catalanas a finales del siglo XIX. Su inicio se debe a Bonaventura Carles Aribau, autor de La Patria, un poema que alaba el pasado catalán y su identidad.
La pàtria. Trobes. Bonaventura Carles Aribau —5→ AMB gentilesa i patriotisme exemplars, la família Conill-Montobbio confià no fa gaire a la Biblioteca de Catalunya la custòdia d'uns lligalls pertanyents a un seu avantpassat il·lustre: l'arquitecte i autor dramàtic Francesc Renart i Arús.
