Yahoo España Búsqueda web

Search results

  1. La ciutat cremada és una pel·lícula catalana del 1976, dirigida per Antoni Ribas, i protagonitzada per Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball i Jeannine Mestre com a personatges principals. La pel·lícula portava com a subtítol 'Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica'. [1] . Va estar censurada durant més d'un any. [3]

  2. 31 de ago. de 2023 · Pel·lícula completa "La Ciutat Cremada", dirigida per Antoni Ribas. Argument: 'La ciutat cremada' comença amb l'arribada a Barcelona, procedent de Cuba, d'un soldat, Josep (Xabier...

  3. 14 de oct. de 2016 · La ciudad quemada (Título original: La ciutat cremada). Director: Antoni Ribas. Nacionalidad: España (1976). Productores: Josep Mª Forn Costa y Ferran Repiso Ruiz para P.C. Teide y Leo Films. Jefe de producción: Carles Boué. Ayudantes de producción: Josep Guerrero, Josep Zamora y Josep R. Albarrán. Coordinación de la ...

  4. La ciudad quemada (en catalán: La ciutat cremada) es una película española de 1976, dirigida por Antoni Ribas, protagonizada por Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball, Jeannine Mestre y Adolfo Marsillach en los papeles principales.

  5. La ciutat cremada se empezó a rodar en 1975, aœn en vida de Franco. Tres fueron los proyectos previos que se propusieron para su rodaje: Una historia basada en el folklore catalÆn y en el fœtbol, Crònica d’una societat, para conmemorar el 75 aniversario del Fœtbol Club Barcelona. Finalmente, el club deportivo declinó la oferta, y ...

  6. 22 de may. de 2018 · Publicat el 22 de maig de 2018. La ciutat cremada és una pel·lícula catalana de l’any 1976, ens narra els esdeveniments més destacats que succeeixen a Barcelona des del desastre de la guerra de Cuba el 1898 a la setmana tràgica de 1909. En aquests 10 anys, mitjançant la història de la família Palau, dedicada al comerç de ...

  7. Subtitulada Del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica, la pel·lícula d'Antoni Ribas va oferir un fresc històric de gran amplitud i va significar el primer èxit de públic d'un cinema català que cercava el camí de la normalitat.