Search results
ànima n. f. Part immaterial de l'ésser humà que és capaç d'entendre, estimar i sentir i que, amb el cos, o part material, constitueix l'essència humana: lliurar-se en cos i ànima. sin: esperit; Principi vital de l'ésser humà, considerat generalment com a entitat separada del cos després de la mort: preguem per les ànimes dels difunts.
L'ànima, segons algunes tradicions religioses i filosòfiques, és el principi espiritual i immaterial que forma part de l'ésser humà, separat del cos, i que el diferencia d'altres éssers, tot i que algunes escoles creuen que l'ànima és un principi vital i per tant pertany també als animals i les plantes.
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home. L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort. L’ànima del difunt. ànima en pena folklore Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú. ànima en pena figuradament Persona infeliç.
Ánima significa en latín alma; en la psicología analítica de Carl Gustav Jung alude a «las imágenes arquetípicas de lo eterno femenino en el inconsciente de un hombre, que forman un vínculo entre la consciencia del yo y lo inconsciente colectivo, abriendo potencialmente una vía hacia el sí-mismo ». 1 . Para las imágenes ...
1. f. ánima (‖ alma en el purgatorio ). descargar alguien el ánima de otra persona. 1. loc. verb. Satisfacer los encargos u obligaciones que le dejó por su última voluntad. en mi ánima, o en ánima de alguien. 1. exprs. U. como fórmula de juramento para aseverar algo. sacar ánima.
Sinònims de «ànima» en català. Diccionari de sinònims de català/valencià en línia de Softcatalà. Sinònims, antònims, mots afins, paraules relacionades.
L’ànima no és una entitat aliena al cos, però tampoc simplement el principi de la vida. Pel seu origen diví, la finalitat de l’ànima és la contemplació i la unió amb l’U, però pel fet d’estar en un cos pot limitar-se a la matèria. El seu destí depèn que s’orienti cap a l’un o cap a l’altre.
