Yahoo España Búsqueda web

Search results

  1. Pompeu Fabra i Poch a ( Gracia, 20 de febrero de 1868- Prades, 25 de diciembre de 1948) fue un ingeniero industrial y gramático español, conocido por haber establecido la normativa moderna de la lengua catalana . Biografía. Nació en 1868 en el barrio de la Salud de Gracia, donde transcurrió su infancia.

  2. Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prades, 1948) Filólogo catalán. Catedrático de Lengua Catalana en la Universidad de Barcelona, fue el responsable de la codificación lingüística y la regulación ortográfica del catalán, algo que varios intelectuales preconizaban desde la revista L'Avenc, de la que él mismo era colaborador.

  3. Pompeu Fabra. 1868-1948. Inici. Pòrtic. Biografia. Obra. Comentaris d'obra. Vincles. Signatura de l'autor. Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868. Des de molt jove va expressar el seu interès per la lingüística, tot i que seguirà estudis d'enginyer industrial.

  4. Fabra i Poch, Pompeu. Barcelona, 20.II.1868Prada (Francia), 25.XII.1948. Lingüista y gramático. Pompeu Fabra nació en la entonces “villa” de Gràcia, hoy barrio de Barcelona, hijo de Josep Fabra y de Carolina Poch. Hacia los quince años escribió una carta a unos sobrinos que veraneaban en Camprodón.

  5. Pompeu Fabra i Poch (la Salut, 20 de febrer de 1868 - Prada, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

  6. www.enciclopedia.cat › gran-enciclopedia-catalana › pompeu-fabra-i-pochPompeu Fabra i Poch | enciclopedia.cat

    (Gràcia, Barcelona, 20 de febrer de 1868 — Prada, Conflent, 25 de desembre de 1948) Pompeu Fabra i Poch. © Fototeca.cat. Gramàtic i lexicògraf. Estudis. Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys (1902-11).

  7. Pompeu Fabra va néixer l’any 1868 a Barcelona, a l’antiga vila de Gràcia. Va ser un estudiant aplicat que despuntava en matemàtiques i, seguint aquest camí, amb els anys va cursar els estudis d’enginyeria industrial. La seva vocació, però, era una altra: l’estudi del català i la seva normalització.