Search results
sóc. primera persona del singular ( jo) del present d'indicatiu de ésser / ser. Variants. soc (ortografia del 2016) L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat. só, forma arcaica.
Conjugació en català del verb «ser». Compartiu. Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca. cerca. O llisteu els verbs que comencen per: A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z. Indicatiu. Subjuntiu. Imperatiu.
Aquí nos gustaría mostrarte una descripción, pero el sitio web que estás mirando no lo permite.
Sóc (de ser): Jo sóc correctora. > Jo soc correctora. Dóna (de donar): Li dóna menjar cada dia. > Li dona menjar cada dia. Vénen (de venir): Els joves vénen i se’n van quan volen. > Els joves venen i se’n van quan volen. Espero haver resolt tots els teus dubtes sobre l’accent diacrític.
SÓC / SOC. S'escriu amb accent, sóc, quan és la primera persona del present d'indicatiu del verb ser: › Jo sóc ebenista. I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de soca', un 'calçat de fusta' o un 'mercat dels països àrabs': › Este soc és de fusta de llimera. › S'han posat de moda els socs. › Va comprar la gil·laba en un
Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007. soc 1 n. m. Calçat de fusta, fet d'una sola peça, pensat per caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. soc 2 n. m. Tros de soca que s'ha separat del tronc. Tros d'un tronc que serveix de seient. soc 3 n. m.
Aquí nos gustaría mostrarte una descripción, pero el sitio web que estás mirando no lo permite.
