Search results
La d’una veu de bronze. que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. EL TEMPLE DE LA MORT. Com un poble d’ocells, fills de la llum eterna, des dels pòrtics del temple d’un déu abandonat, o cos meu, la meva ànima, sedent de claredat, guaita enfora, a l’espai on la vida governa ...
la ciutat llunyana métrica la rima y metrica de la poesia l'oda a espanya ciutat llunyana metafores figures retoriques del poema la ciutat llunyana el dia revolt" carner Antologia de poesia catalana Poema josep carner amb la metrica glossa. culta metrica. Descargar. Word Chuletas HTML PDF. Chuletas y apuntes de...
El poeta i els esquirols 196 El Temple de la Mort 126 «En el silenci obscur d’unes parpelles closes…» 48 Febrer 30 Hanníbal i jo 192 «He dit al meu cor, al meu pobre cor…» 42 La Ciutat Llunyana 140 «La galerna i el llamp, el torb i la tempesta…» 110 La lectura dels àngels 178 La Mort, en un matí d’abril 138
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze. que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. Vés al poema sencer.
24 de sept. de 2017 · Molt lluny d'aquí. Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta, on els anys d'alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit. L'Orient hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant etern. i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze. que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. Màrius Torres.
LA CIUTAT LLUNYANA . Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura
