Search results
MÀRIUS TORRES I LA CIUTAT LLUNYANA. Màrius Torres va néixer a Lleida el 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 1942. La seva obra consta aproximadament d’ uns 150 poemes. Els temes que més hi abunden són l’amor, l’amistat, la solitud, la mort... íntimament units a la seva trajectòria vital. Per altra banda va haver de competir amb ...
5 de feb. de 2024 · Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze. que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. Màrius Torres va néixer a Lleida el ...
24 de sept. de 2017 · La ciutat llunyana Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser, ... La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. Màrius Torres , La ciutat llunyana a: Parallel Rivers. Selected Poems 1935-1942. Chosen and Translated by D. Sam Abrams.
9 de may. de 2012 · Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. no pas dins teu, al trist recinte ...
La ciutat llunyana Autor: Màrius Torres i Pereña Obra: Poesies i altres escrits , 1993 La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: —la terra no sabrà mai mentir.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. TORRES, Màrius (1947): Poesies.
