Search results
Divendres, figues tendres (Rima coloquial per a nomenar al divendres) Temes associats al refrany: setmana, maneres de dir, plantes. Traducción al castellano (google): Viernes, higos tiernos (Rima coloquial para nombrar al viernes) Divendres, figues tendres (Rima coloquial per a nomenar al divendres)
Nom [ modifica] divendres m. ( plural invariable ) Cinquè dia de la setmana, entre dijous i dissabte. Sinònims. Abreviatura: dv. Nota. Sense article té valor adverbial: divendres dinem a casa (divendres vinent), el divendres dinem a casa (tots els divendres). Relacionats. Dies de la setmana.
divendres dels Dolors (o de Passió) catolicisme Divendres de la setmana anterior a la Setmana Santa en el qual hom commemorava els Dolors de Maria. Divendres Sant litúrgia Divendres de la Setmana Santa en què l’Església commemora la passió i mort de Jesús. figuradament. fer cara de divendres (o de divendres sant) Fer mala cara, trista o ...
El divendres és de tembre. Nadal en divendres, sembra fins les cendres. Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar. No hi ha cap setmana sense el seu divendres. No hi ha divendres sense dol, ni dissabte sense sol. Qui riu en divendres, plora en diumenge. Divendres, dia d'ull prendre. Divendres, dia de moro.
Los días de la semana en valenciano son: el dilluns, el dimarts, el dimecres, el dijous, el divendres, el dissabte i el diumenge. Importante: se escriben igual tanto en singular como en plural, menos el sábado y el domingo en los que se añade una ‘-s’ (els dissabtes i els diumenges). 1.-. Lunes. Lunes en valenciano se dice ‘dilluns ...
La Grossa del divendres és un joc de loteria passiva que celebra un sorteig setmanal tots els divendres de cada mes amb un premi de 300.000 €, excepte el primer divendres de mes en que el sorteig de La Grossa del divendres es substitueix pel sorteig de La Grossa del superdivendres amb un premi extraordinari de 500.000 €.. Es posen a la venda un total de 100.000 números (del 00000 al 99.999).
Horaris: hores i dies. Les expressions temporals referides a l’hora s’introdueixen amb la preposició a. L’acte és a les vuit del vespre. Convé recordar que la part del dia compresa entre la tarda i la nit és el vespre, que, depenent de si és estiu o hivern, pot anar des de les set fins a les nou o les deu, aproximadament.
