Search results
El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultra conservador d' Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
El carlisme arrelà sobretot a les terres hispàniques més diferenciades (País Basc, Països Catalans), situades en oposició a la teoria liberal que preconitzava la política centralitzadora i uniformadora dels Borbó.
El carlisme. Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscil·lant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular. Després del País Basc i Navarra, foren ...
Aquest treball consta de dues parts que ens apropen a una lluita constant i sense treves: la del carlisme català. Una lluita que s’ha tractat d’amagar des de qualsevol instància de poder, però que ha estat, i està, present en l’esdevenir del poble català.
El carlisme és un dels fenòmens més interessants de la història contemporània d'Espanya i Catalunya. S'origina arran del problema successori plantejat per Ferran VII. El fet de no tenir fills barons va fer que Ferran VII abolís la Llei Sàlica, que impedia de regnar les dones, a través de la Pragmàtica Sanció (1830).
19 de dic. de 2010 · El carlisme pot definir-se a partir dels vincles mantinguts entre el súbdit i el monarca i pel fet de pertànyer a una institució universal com l’Església catòlica.
7 de feb. de 2018 · El debat sobre si existeixen nexes entre el carlisme del segle XIX i l’independentisme contemporani genera incomoditat entre els historiadors.
