Search results
30 de may. de 2016 · El tema del poema és l'esperança del poeta de recuperar allò perdut en la derrota. Primerament, ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya esperançada amb ideals republicans i de llibertat els quals són enterrats sota les runes a mans dels feixistes.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. TORRES, Màrius (1947): Poesies.
La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra. la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura.
El títol d'aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què, a partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
expressar quina és la situació actual d’aquesta “ciutat llunyana” a què al ludeix el poeta. 4. Fes l’anàlisi formal del poema: mètrica, rima i estrofa. LA CIUTAT LLUNYANA Ara que el braç potent de les fúries at erra A 12 (6+6) fem . la ciutat d'ideals que volíem bas tir , B 12 (6+6)fem.
El poema de la Ciutat llunyana s'escriu l'any 1939, un cop acabada la guerra civil, guanyada pel bàndol franquista, però no va ser publicat fins a l'any 47 a Mèxic, en un recull de poemes que s'anomena Poesies, gràcies a Joan Sales un escriptor i editor amic del poeta Màrius Torres.
poema de MÃ rius Torres. Due to a planned power outage on Friday, 1/14, between 8am-1pm PST, some services may be impacted.
