Search results
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegada [1] en la Gesta Comitum Barchinonensium, [2] crònica catalana escrita en llatí vers el 1180 pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el regnat d' Alfons II d'Aragó «el Cast».
Guifré el Pilós, el fundador de la nissaga catalana. Tot i partir de dades autèntiques, els mites i les interpretacions historiogràfiques intencionades han enterbolit la història del comte.
14 de ene. de 2012 · Els comtats catalans en temps de Guifré el Pelós. La repoblació de la Catalunya central va ser una obra ideada i dirigida pel mateix Guifré, segurament la tasca més important. Famílies de la muntanya, empeses per la fam, van optar per abandonar les seves terres a la recerca d’una fortuna millor.
Guifré el Pelós (840-897), comte de Barcelona, fundador de la dinastia comtal catalana i mite fundacional de Catalunya, és conegut a nivell popular per la llegenda de les quatre barres de sang que donarien lloc a l’escut català.
Guifré I de Barcelona, dit “el Pilós” (c. 840 - 897) fou Comte de Barcelona, Comte d'Osona i Comte de Girona (878 - 897); també Comte d'Urgell i de Cerdanya (870 - 897); i també Comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis ...
El primer rey de Cataluña fue Guifré el Pelós, también conocido como Wilfredo el Velloso. Fue un noble del siglo IX que fue elegido como conde de Barcelona después de la muerte de su padre. Durante su mandato, logró consolidar su poder y expandir su influencia.
