Yahoo España Búsqueda web

Search results

  1. A la mort és com un oceà, ve a confluir les nostres disminucions, brusques o graduals, i la mort és el resum. La mort és una debilitat incurable dels éssers corporals. El mateix autor té els ulls fixos en Crist ressuscitat, vers qui tota la creació aspira i en qui troba la seva consistència.

    • Física

      Francisco González de Posada protagonitza la vint-i-novena...

    • Biologia

      La bondat i la maldat Antropologia , Biologia , Ciències de...

  2. Aquest llibre ressalta la importància d'abordar la mort amb una perspectiva bioètica per millorar la nostra comprensió de la vida i la mort. L'autora ens insta a reflexionar sobre la necessitat de parlar de la mort, no sols per planificar-la, sinó també per compartir-la.

  3. Resum La concepció de la mort ha evolucionat, però no sempre de forma positiva. L’època de la medicalització ha deixat en segon lloc l’acceptació de la mort, arribant a un punt en que la societat, condicionada pels corrents religiosos i culturals, veu la mort com un aspecte dolent, del qual és millor no parlar-ne, sinó fugir-ne.

  4. Apunts revisats Unitat 2 QUÈ ÉS LA Realitat. Filosofia. Resums. 100% (5) 4. ... MORT DE DÉU: Crítica a la civilització judeocristiana: Està malalta - Cerquen la perfecci ... vida de l’individu que no suporta la vida, no sap viure. VOLUNTAT DE PODER Característica del SUPERHOME

  5. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu. Es refereix tant a la terminació en si com a l'estat posterior de l'antic organisme. L'autèntica naturalesa del que ve després de la mort ha estat des de fa mil·lennis una preocupació central de les tradicions religioses i filosòfiques d'arreu del món.

  6. Com qualsevol professional de la salut que s’enfronta a la mort i la pèrdua pot testificar, és habitual que en els mesos posteriors a la mort d’una persona estimada es tinguen visions del difunt, unes visions vívides i aparentment reals. Núm. 96 MÈTODE 81

  7. 17 de nov. de 2004 · La mort és un fet que en si mateix sempre interpel·la i que mai acabem d’estar-hi preparats del tot. Tot i reconèixer que som uns éssers limitats i que la nostra única manera d’ésser en aquest món és com a éssers mortals, no acabem d’acceptar aquesta limitació de la nostra vida.