Search results
Carles de Lorena I d'Aumale, duc d'Aumale, governador de Picardie (25 de gener de 1555- 1631 a Brussel·les) fou un noble francèsn cap de la Santa Lliga pertanyent a la casa de Guisa. Va viure en exili després del fracàs de la Lliga.
Carlos I de España y V del Sacro Imperio Romano Germánico. Emperador del Sacro Imperio Romano Germánico, rey de España, Nápoles, Sicilia y Cerdeña, duque de Borgoña, soberano de los Países Bajos y archiduque de Austria.
Carles de Borbó (1704-1708), fill, rebé el títol de duc d'Aumale del seu naixement el 1704 a la seva mort el 1708 Lluís Carles de Borbó (1701-1775), germà 1736 - 1775 Lluís Joan Maria de Borbó (1701-1775), duc de Penthièvre, cosí germà (fill de Lluís Alexandre de Borbó , comte de Tolosa 1775 - 1793 (des de 1789 només el títol)
30 de dic. de 2014 · Carles I, Rei dels Catalans i Senyor de les Índies. El 15 de gener de 1519, des de Saragossa, l’Emperador Carles trametia una Reial Cèdula a En Lluís Carròs, membre del consell reial i ambaixador seu a Roma, a fi que supliqués al Papa l’annexió d’un cert nombre d’illes americanes al bisbat de l’illa de Sant Joan.
Carles haurà de resoldre primer els temes familiars: la visita a la seva mare Joana i l’expulsió del seu germà de la península (novembre 17-abril del 18) per evitar possibles qüestionaments a la seva legalitat. El febrer de 1518 va ser proclamat rei de Castella i Lleó a Valladolid.
Monarca constitucional i parlamentari a Espanya, dèspota absolut a Castella. Pot ser que Carles apreciés l’absolutisme (i encara més després de vèncer els “comuners”) que podia exercir a Castella, amb la seva gran capacitat d’extracció fiscal, que les Corts Catalanes no li permetien.
11 de ene. de 2013 · Las bases de la dominación hispánica hay que buscarlas en la política matrimonial de los Reyes Católicos, que facultó que su nieto el joven Carlos heredara las posesiones españolas ...
