Search results
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
- “La ciutat llunyana” expressa el dolor per la destrucció del somni projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament cultural en un àmbit de llibertat. - En aquest poema la influència que s'hi detecta es d'un classicisme
LA CIUTAT LLUNYANA 20 de desembre de 1938: Barcelona està assetjada per les tropes franquistes. Els bombardejos li han girat la cara als carrers de la ciutat, però la Rosalita Lulú, cupletista del Paral·lel en hores baixes, i en Constantí Canals, el seu pianista, es
20 de may. de 2011 · poema de MÃ rius Torres
El títol d'aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què, a partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
9 de may. de 2012 · LA CIUTAT LLUNYANA. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
El poema de la Ciutat llunyana s'escriu l'any 1939, un cop acabada la guerra civil, guanyada pel bàndol franquista, però no va ser publicat fins a l'any 47 a Mèxic, en un recull de poemes que s'anomena Poesies, gràcies a Joan Sales un escriptor i editor amic del poeta Màrius Torres.
