Search results
sóc. primera persona del singular ( jo) del present d'indicatiu de ésser / ser. Variants. soc (ortografia del 2016) L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat. só, forma arcaica.
Aprendeix com es conjuga el verb ser en català en tots els temps i modes. El verb ser és un verb de ser, que indica identitat o relació entre dues coses.
SÓC / SOC. S'escriu amb accent, sóc, quan és la primera persona del present d'indicatiu del verb ser: › Jo sóc ebenista. I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de soca', un 'calçat de fusta' o un 'mercat dels països àrabs': › Este soc és de fusta de llimera. › S'han posat de moda els socs. › Va comprar la gil·laba en un
Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007. soc 1 n. m. Calçat de fusta, fet d'una sola peça, pensat per caminar per llocs humits, treballar l'hort, etc. soc 2 n. m. Tros de soca que s'ha separat del tronc. Tros d'un tronc que serveix de seient. soc 3 n. m.
17 de jul. de 2023 · FontFitxes de l'Optimot. verb ser té formes velaritzades en la primera del present d'indicatiu ( soc ), en el present de subjuntiu (sigui) i en la variant sigut del participi, però no en el passat simple (fou) ni en l'imperfet de subjuntiu (fos). [...]
Els verbs catalans conjugats - conjugació del verb ser en català.
1. Quan és verb es pronuncia amb o tancada. Exemple: Ja soc aquí. Abans de l'aprovació de l' OIEC s'escrivia amb accent ( Ja sóc aquí ). 2. Quan és substantiu es pronuncia amb o oberta. Exemple: Dormir com un soc.