Search results
La ciutat llunyana. Nova. Del món. ''Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner...'' Màrius Torres. > La ciutat llunyana. 23. /42. La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra. la ciutat d'ideals que volíem bastir,
1 de jul. de 2017 · La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra. la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura.
LA CIUTAT LLUNYANA, Màrius Torres. La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra. la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura. ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol.
30 de may. de 2016 · L'obra de Màrius Torres va ser escrita durant el període de la Guerra Civil i postguerra, motius pels quals es reflecteix a la seva obra el sofriment que patia el dia a dia. La Guerra Civil va causar males conseqüències sobretot a Catalunya; molts catalans van haver de marxar a l'exili i la llengua catalana va perdre molta ...
La Ciutat llunyana. MÀRIUS TORRES. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i ...
La ciutat llunyana. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: —la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura
Màrius Torres: La ciutat llunyana- Magisteri Teatre-Mag Poesia. màrius torres. CONVERSA. Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau? Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita. al paradís dels somnis on el meu cor t'invita. Amaga't entre els plecs del meu sudari blau. Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?