Search results
Recopilam la poesia feta en català, continuant la tasca de Mag Poesia i ampliant-la. Veus i versos de tots els temps i indrets: de Santanyí arreu de la Mediterrània. ... Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe.
- La ciutat llunyana - Màrius Torres - Versos.cat
Hi ha una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta, on els...
- LA CIUTAT LLUNYANA ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol amb ...
el poema de Dante. - La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la...
- La ciutat llunyana - Màrius Torres - Versos.cat
El títol d'aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què, a partir de la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
Marius Torres La ciutat llunyana. La Ciutat llunyana. MÀRIUS TORRES. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli.
Aquest poema es pot dividir en 2 parts: • 1a part: Comprèn els 2 primers quartets de la obra. Descriu la seva ciutat enfonsada. • 2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum. En mesuro, amb el to i el ritme, la distància. Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància, una ràfega ardent del teu antic perfum! Els records, els sentits, tota la meva vida, callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda. que et persegueix en el silenci on et reculls.
